Obaga o solana: on surten més bolets?

Depèn del bolet. El pinetell, el camagroc, el rossinyol i el cep surten clarament més a l’obaga. El rovelló, el fredolic i l’ou de reig, no: hi surten igual.

Com ho hem mirat

Per a cada troballa amb coordenades precises (2.093 de les 3.226) hem mirat cap on fa pendent el terreny. Però l’altitud també compta, i a cada altitud hi ha una proporció diferent d’obagues. Per això comparem amb el bosc a la mateixa altitud (±100 m): allà hi ha un 18 % d’obaga i un 19 % de solana. ×1 vol dir que el bolet surt a l’obaga tant com tocaria per casualitat.

Bolet per bolet

Què en traiem

Prefereixen l’obaga: el pinetell (28 % de troballes a l’obaga, 14 % a la solana), el camagroc (només un 9 % a la solana) i el rossinyol. El cep també evita la solana (×0,65).

No tenen preferència: el rovelló, el fredolic i l’ou de reig. Són bolets de pi blanc, de terreny calcari o de llocs càlids. Que no prefereixin l’obaga no vol dir que prefereixin la solana.

Dubtosos: la trompeta dels morts i la llenega negra surten una mica més a l’obaga, però amb tan poques dades podria ser casualitat.

Per què l’obaga

A l’octubre, una solana s’asseca unes 2,5 vegades més de pressa que una obaga. Quan fa dies que no plou, l’obaga encara té la fullaraca humida. Per això el mapa calcula la humitat del sòl de cada vessant per separat. Dins de cada vall, la fitxa diu si avui és millor l’obaga o la solana.

I la data? En general, a la mateixa altitud, la temporada no canvia gaire entre obaga i solana. L’única excepció clara és el rovelló, que surt uns 15 dies més tard a la solana.