Bolets de Catalunya
Rovelló
Lactarius sanguifluus
On i quan surt el rovelló, amb 172 observacions reals i la pluja de cada vall.
Mira on està sortint ara Mapa gratuït, sense compte, actualitzat dues vegades al dia.Foto: Holger Krisp, CC BY 3.0, Wikimedia Commons
El rovelló de les pinedes de pi blanc i de pinassa és un dels bolets més buscats de la Catalunya central i del Prepirineu: Solsonès, Berguedà, Bages, Anoia, Segarra, Priorat i els Ports. Li agrada el sòl calcari.
També en diuen rovelló de pinassa o de pi blanc. Compte amb el nom: a molts llocs «rovelló» vol dir el pinetell (Lactarius deliciosus). Al mapa són dues espècies separades perquè no surten al mateix lloc ni amb la mateixa llum.
Quan
Quan surten els rovellons
Dies després de ploure
La meitat de les troballes es fan entre 8 i 25 dies després de l’últim dia amb 20 mm o més de pluja; la mediana és de 17 dies. En un 20 % dels casos no hi havia hagut cap dia tan fort: també surten amb pluges més suaus i repetides.
dies des de l’últim dia amb 20 mm o més · ratlla discontínua = normal de la temporada (×1)
Barra: troballes en aquell moment respecte del normal de la temporada al mateix lloc (×1). La corba d’una sola espècie és sorollosa; mireu la tendència.
Temperatura
El 90 % de les troballes es fan amb una temperatura mitjana de la setmana anterior d’entre 6,9 i 18,0 °C (la meitat, per sota de 12,8 °C). Aguanta gelades febles: en un 5 % de les troballes la mínima de la setmana havia baixat de −1,1 °C.
L’altitud mou la temporada
A la tardor, com més amunt, abans: a les nostres dades la temporada s’avança uns 14 dies per cada 500 m més d’altitud. El dia mitjà de troballa és: per sota de 500 m, cap al 6 de novembre; entre 500 i 1.000 m, cap al 15 d’octubre; entre 1.000 i 1.500 m, cap al 1 d’octubre.
On
On surten els rovellons
Arbres
Viu associat a les arrels d’aquests arbres (els marcats amb ● són els principals). Terreny: calcari.
- pi blanc
- pinassa
- pinyer i pinastre
- pi roig
Altitud
El 90 % de les troballes són entre 70 i 1.606 m, i la meitat per sota de 770 m.
Obaga o solana Sense preferència
El 16 % de les troballes de rovelló són en obaga (vessant nord) i el 19 % en solana (vessant sud). Al bosc de la mateixa altitud hi ha un 18 % d’obaga i un 19 % de solana.
La diferència és petita (×0,85 a l’obaga, ×0,95 a la solana): no mostra preferència per l’obaga. Sí que surt uns 15 dies més tard a la solana que a l’obaga, a la mateixa altitud (és l’únic bolet en què aquest retard és clar).
Comparat amb el bosc a la mateixa altitud (±100 m), amb 101 troballes de coordenades precises. Com ho hem calculat →
Com t’ajuda el mapa
- Suma la pluja real que ha caigut a cada vall (estacions del Meteocat i Météo-France) i compta els dies que sol tardar el rovelló.
- Només pinta on hi ha els arbres que li calen, a la franja d’altitud bona, i separa obaga i solana.
- Et diu quines valls estan millor avui i els propers dies, i on buscar dins de cada vall.
Preguntes freqüents
Quan surten els rovellons?
Sobretot d’octubre a novembre. La temporada va de setembre a desembre, segons l’altitud i la pluja. El mes amb més observacions reals és l’octubre (38 %).
On surten els rovellons?
Sota pinassa i pi blanc, en sòl calcari. La meitat de les troballes són per sota de 770 m i el 90 % entre 70 i 1.606 m.
Quants dies després de ploure surten els rovellons?
La meitat de les troballes es fan entre 8 i 25 dies després de l’últim dia amb 20 mm o més de pluja (la mediana és 17 dies). En un 20 % dels casos no hi havia hagut cap dia tan fort: van ser pluges més suaus i repetides.
Surten més a l’obaga o a la solana?
El 16 % de les troballes de rovelló són en obaga (vessant nord) i el 19 % en solana (vessant sud). Al bosc de la mateixa altitud hi ha un 18 % d’obaga i un 19 % de solana. La diferència és petita (×0,85 a l’obaga, ×0,95 a la solana): no mostra preferència per l’obaga. Sí que surt uns 15 dies més tard a la solana que a l’obaga, a la mateixa altitud (és l’únic bolet en què aquest retard és clar).
Altres bolets
Les xifres d’aquesta pàgina surten de 3.226 observacions reals de bolets a Catalunya i voltants (GBIF, iNaturalist i Minka, 2000–2026), creuades amb la pluja, la temperatura i el relleu de cada punt. Les observacions tenen biaixos: el 47 % són de dissabte o diumenge (el dia de la sortida, no el dia que va sortir el bolet) i es concentren a prop de camins.